Projeccions constants
del que hem estat,
polsim que balla, presoner,
la inèrcia diabòlica
del fet rutinari.
Som la passa següent,
la conseqüència,
d'un monòleg que s'ha escrit?
O som la llum que,
disruptiva, trenca el buit
i li dóna grau, sentit,
al fet de ser?
Projeccions constants
del que hem estat.
Som resposta
a la pregunta del silenci.