Què vols ara, vida,
que t'escrigui més de mi,
si de veres ja ho saps tot,
i si esmerço cada mot
en aquest daurat camí
del qual no vull trobar sortida?
Si el secret és estimar-te,
jo ja ho faig, obertament,
fins i tot quan gira el vent
i poc goso contrariar-te.
Ara m'és rebel el crit,
i així és com més et plau,
mai no et seré un esclau,
sí un proscrit per haver-te escrit.