Rabejo els meus dits
en les teves dolces aigües,
ensumant els camins
que a la teva pell despunten.
I vorejo la costa del teu cos
com aquell vell mariner
que poc no sap nedar
però sí triar les ones.
Embolico de paciència
el lent passar del fil del temps,
per fer-lo, a poc-a-poc, més nostre.