En aquest mirall etern
som sols una guspira,
un ull petit que mira
com fugir lluny de l'infern.

Mentrestant, la vida passa
i som esclaus de cinc sentits,
en va se'n van dies i nits
en un tren que corre massa.

Amagat lluny dels camins
hi ha un món nou, fora del mapa:
Viu, i amb el teu viure atrapa
el teu jo, que tens a dins.

(Una reflexió rimada sobre la vida. Petició d'un dels mecenes)