Retalls divins
He après a estimar-me
quan m'abrusen les mancances.
És quan més em necessito,
quan tot em fa evident
que vaig ser fet de pols
i el saber m'acusa la ignorància.
Tots som mers retalls divins
que serpentegen, capficats,
rere una llum incerta.
Tots som sols un fil de res,
que aspira a tot
quan respira l'esperança.
quan m'abrusen les mancances.
És quan més em necessito,
quan tot em fa evident
que vaig ser fet de pols
i el saber m'acusa la ignorància.
Tots som mers retalls divins
que serpentegen, capficats,
rere una llum incerta.
Tots som sols un fil de res,
que aspira a tot
quan respira l'esperança.
Escribe un comentario
Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.