Res més tendre que el saber,
a un esperit humà.
En la seva petitesa
sovint sent el crit esclau
de la carència.
I es rebel·la a tort i a dret
contra allò que no coneix,
en lloc de simplement
examinar-ho.
Estimar-ho.
Res més cal,
per deixar pas a la saviesa.
Però fa por.
La saviesa és dolorosa.
La saviesa és un mirall al buit.
I el buit fa molta por.
Fa més gràcia la certesa.
I la certesa no existeix.
Però ens agrada creure en ella.
I li fem mel i vestits.
Però ella no vindrà.
Ella és el pitjor buit.
La certesa no és camí.
La certesa és arribar
a aquell lloc que mai no arribes.
La certesa és un engany.
Més m'estimo la saviesa,
calenta, amarga, forta, espessa,
d'un cafè mai ensucrat.
En la por rau el camí
i, en la saviesa, la distància.