En la solitud d'aquests mots
on negre i blanc componen,
en dues dimensions,
la carícia inèdita més tendra,
es forma aquesta breu bombolla,
estranya i dolça, entre tu i jo.
I sols puc dir-te, cegament,
que estimo aquests moments
sobrers, però deliciosos,
en què estimar-se és cosa de paraules.
Joc de mots, sovint inconsistent,
de realitats que em són eternes.