Tant de bo
obrissis els teus ulls,
miressis cap a dins,
les flors del teu jardí
de mots inexplicats.
Tant de bo
que et vegis com et veig,
grandesa de qui ets,
el pou de mil matisos,
foscors que tant amagues.
Tant de bo
que creuis el mirall,
els vidres de la por,
i aprenguis a mirar-te
tot allò que tens de bo.