Incertesa,
la meva vella amiga
que em retalla
els fils del temps
i m'amaga l'horitzó.
No em prendràs
les ganes d'abastar-lo.
Sé que mai no arribaré.
Però viuré en la mentida
que ens proposes,
en el miratge perpetu
amb què ens enganyes,
fruit d'un autor cec i envellit
que és el destí.
I el viuré feliç
d'haver-te conegut,
i agraït d'haver-me fet
millor el viatge.
Incertesa, vella amiga,
que em retalles la presó
dels fils del temps.