En cru, es mengen les veritats.
Sense cap adob, ni floritura.
Allò que és, és.
I poc val la pena rebel·lar-s'hi.
Però cal fer-ho.
Ja no per canviar-ho,
sinó per definir, exactament,
què som, qui som,
i en quines coordenades existim.
Som el que lluitem,
i poc som ja cap altra cosa.
Ni tampoc ho voldrem ser,
car és la vida qui ens imposa
la nostra essència més brutal.
I en ella ens gravita tot,
tot gira entorn el nostre jo més bàsic,
la nostra veritat més crua,
el nostre esperit més gran.