A poc a poc
es fonen els barrots
que empetiteixen l'ànima.
Obscurs sotracs,
que han fet el seu camí,
han complert amb excel·lència.
Anys de panys tancats
d'obliqües claustrofòbies
que avesen l'esperit a la fatiga.
Però ja està.
El cercle ha completat
l'últim angle de la seva quadratura,
i aquí estem,
ensumant les vores del destí,
com qui pren les mides dos, o potser tres vegades,
només per no esberlar-ne el somni.
No em queda més herència
que la vida que he viscut,
i és en això, que em sento ric.
A poc a poc,
es fonen els barrots
i se'm fa més jove l'ànima.