És la meva nit
aquell lloc invisible
on no té entrada
el pensament.

Absent d'objectes
on s'arrapen els motius
i significats més tèrbols,
absent de tot, t'escric.

A tu, que em llegeixes
amb la curiositat
d'un l'intel·lecte
que sols olora
allò que et dic.

Si vols sentir aquesta aigua
regalimar-te dins de la pell,
cal despullar-te de l'abric
de l'anàlisi de tot.

És un pacte de mots
escrit en poesia,
Rere el mirall del "jo"
hi haurà, esperant-te, l'altre.

Fa por, aquesta follia,
d'abandonar a la platja
els destins de la raó
per visitar-ne nu l'abisme.

Però és patir,
que ens fa avançar.
L'inconformisme inútil
d'un present que vola.

És aquesta nit
el meu viatge,
i no vull pensar en "sentir".
Vull no pensar,
si he de sentir.