Somric a la nit.
Somric a la foscor.
Al·legoria del que som,
somnis robats, potser, a la llum.
Som simetria semàntica perfecta
en la perifèria del no-res.
Accent invisible sobre el mot prohibit.
Res i tot, som.
Incredulitat plena, indivisible.
El suc dels dies penetrants.
No se'ns acabarà la història
sense vessar-li al déu del temps
cada gota, ja gastada,
de la nostra antiga sang.