Blau, el cel de nit.
Un tel que vessa,
ple d'estrelles ignorants
de tot el que ens preocupa.
Sòlids records
que s'enfonsen pesants
en l'oblit i el temps.
Tampoc en som conscients,
de les seves inquietuds.
I tanmateix, cremem l'encens
de mil desitjos i oracions
fent de la nostra nimietat
el centre des d'on gravita tot.
I l'estrella riu, per un moment,
mentre compartim
sense saber-ho
el forat negre d'aquest buit.