Breu,
com el camí i la vida.
Sols voldria omplir-te
de molts instants eterns,
potser immortals.
Viure així els "avuis",
deixar els "ahirs"
pels qui vam ser,
i els "demàs"
pels qui serem.
Que res no queda fix,
ni atrapat al curs del temps.
Ni tu, ni jo. No res.
Tempora mutantur
et nos mutamur in illis.
És prou senzilla, dita així,
la bellesa de l'amor.