Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Pere Pèries

poesia música teatre musical narrativa

  • 48
    Mecenes

Camins

He trobat, en el viatge,
molts camins equivocats.
Potser el secret no és rere un pany,
forrellat, fet de preguntes.

Potser el camí no és pas a fora,
i cal dur els passos cap a dins.
Potser aquest món és accessori
i ens fa oblidar què fem aquí.

Vaig néixer nu, i així me'n vaig.

És potser això el que he de conèixer?
Quina és l'essència que jo evoco?
Qui és que sóc jo, en realitat?

No sóc un nom, ni sóc un cos.
Sóc un buit viatger del temps,
d'un temps que marxa i no existeix.
No sóc passat, ni sóc futur,
sols un miratge de presència.
Sóc continent, o contingut?
Tinc mesurable transcendència?

I tanmateix ara t'escric,
deixant els pensaments
embolicats en l'aire,
surant una mica en aquest mar
de temps inexorable,
convidant-te a visitar
la cara oculta del mirall.

Sols tinc el ser.
I és aquest ser
que he d'explorar.
No ha de ser un altre
el meu camí.
Sense preguntes ni respostes.
Sense raons.

Tan sols sentir.