Cada moment
amaga una bellesa
que mereix ser escrita
i, al mateix temps,
passarà com un no-res.

Per què?

Perquè res mai no perdura.
Així ens creua el temps el cos
i anuncia que tot és passatger,
i que el passatger no importa.

Sols el viatge.

I veus que tot es mou.
Excepte tu.
Que la realitat visita
una consciència immòbil.
Tot gira.
Excepte tu.

Res no altera la consciència
si la consciència és nua.

Nua. Sense nom. Sense el jo.
Molt abans de ser educada
en aquest teatre inhòspit
que realment mai no ha existit.

És aquí on rauen les belleses,
amagades al no-res,
que mereixen de ser escrites
i gravades en el temps.