No és ja dia, ni és encara nit.
Espai finit per l'ànima.
Des d'aquest parèntesi t'escric.
Moments que veig degotejar
cap al buit d'un passat encara tendre.
El cos demana un poc repòs.
Minuts artificials, on llums internes
infanten ombres conegudes; recurrents.
Símptomes preclars que aquí dins meu
batega encara un cor que brama.