Amb el cos ben masegat,
t'escric paraules, talment buides,
perquè avui les omplis tu.
La carn m'ha tractat bé,
prou bé per estimar-la.
Però no sabria dir-te encara
si aquesta carn sóc ara jo,
o solament és l'instrument
que em reconnecta diàriament
amb el meu ésser amagat.
On és, el seu cau de maragda?
En quines latituds recòndites?
Més enllà del somni i de la mort?
No sé pas si ho sabré mai.
No sé pas si té importància.
Disquisicions massa volubles
per la negra nit del temps.