Desvestir de silencis l'esperança
Voldria desvestir
de silencis l'esperança.
Tenir present
que res no ha estat escrit
i que al meu mar
mai cap onada no ha tornat.
No he de permetre
que el meu futur se'm faci vell.
Ni em cal calçar amb nivell
cap horitzó.
Sols tinc ara el breu miracle
de sentir la vida a cada passa.
I no em cal més
que el dolç batec
de les hores exhaurides.
Omplo així aquest meu camí,
a cada gra de sorra del rellotge,
amb un poquet de tu i de mi.
de silencis l'esperança.
Tenir present
que res no ha estat escrit
i que al meu mar
mai cap onada no ha tornat.
No he de permetre
que el meu futur se'm faci vell.
Ni em cal calçar amb nivell
cap horitzó.
Sols tinc ara el breu miracle
de sentir la vida a cada passa.
I no em cal més
que el dolç batec
de les hores exhaurides.
Omplo així aquest meu camí,
a cada gra de sorra del rellotge,
amb un poquet de tu i de mi.
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.