Donar pel plaer de donar,
viure pel plaer de viure.
Somiar, i estimar el somni,
com l'arbre que cau en solitud
i fa el soroll que ningú escolta.
Així seran també els meus mots.
Paraules òrfenes
d'algú que les escolti.
Sons perduts en l'horitzó,
invisibles en la tardor dels dies.
Retalls inconnexos de llum
en la fracció de temps
menys indispensable.
Un no-res que ha esdevingut,
i que just abans de néixer
ja ha caigut, per gravetat, a terra.