El crit, retingut,
que no troba sortida,
que vol la llum,
la mare llum,
per néixer i ser.

El crit, sord,
d'una ànima esquerdada,
que poc troba aixopluc
en els silencis invisibles,
ni en els racons perduts.

El crit, sostingut
i necessari.
Ara sí:
contra el vent,
contra el mar,
contra la roca.