El vincle més proper
i més necessari
és el vincle intern
amb el teu ésser.

Acceptar-te,
reconèixer-te,
és aquest el gran viatge
el camí més bell i incert.

Des d'aquí,
és més fàcil veure
els racons menys endreçats.

Veus els teus
i entens els altres.
Trobes goig, en caminar.