Va estripar-se el temps
en què les peces
feien l'esforç diari d'encaixar.
En un passat inhòspit
buit ja de continguts
ens queda sempre un pòsit,
sovint inesperat,
que ens diu que res
ja mai no ha estat com era.
I potser mai no ho va ser pas,
com era.
Ric, ara, posant-lo en el seu lloc,
mentre degusto un present
millor o pitjor, però lliure.