Són subtils els meus fantasmes.
Són allà, ben amagats,
entre els plecs de vells records.
Depredadors, a l'espera de l'espurna,
que et mosseguen on fa mal.
Però ja està, sols són espectres.
Ni que fossin carn i ossos
no em podrien alterar.
Són tan sols un cop de vent
que potser remou les branques,
però no toca les arrels.