Jugo al joc
d'aquesta lluna
que em mira,
ufanosa, des de dalt.
I li dic que, el poc que sóc,
és el meu tot.
Que res és d'ella
i que si el món s'acaba,
res no ha de quedar
penjat en el record.
Que no hi haurà records,
quan no hi siguem.
I mai ningú l'ha de mirar
com l'hem mirada.
Sense el record no existirà,
s'haurà perdut per sempre.
Juguem al joc
d'aquesta lluna
que ens mira,
ufanosa, des de dalt.
Que, el poc que som,
és ara tot.