Llegir-te els ulls,
bonic plaer,
a la distància de mots
tan bellament no escrits
que no tinc la gosadia
de transcriure'ls.
Deixem que sigui efímer
i quedi entre nosaltres
allò que així ens hem dit,
mentre cisello en la paret
d'aquest meu temps robat
allò que t'he sentit
i, més que a l'oïda,
m'has dit a cau de l'ànima.