M'acosto al meu silenci.
Aquell silenci abrupte
on sols em romandran els mots.
Un cel de nit,
on sols rutilaran estels perduts,
paraules nàufragues del temps.
M'acosto al meu silenci,
que serà volgut.
Impregnat d'aquella pàtina
d'allò que podria haver sigut.
L'ocàs rere un cel ennuvolat
de soroll i distraccions banals.
Espectacle refulgent
que tothom dóna per fet
pel fet de ser diari.
M'acosto al meu silenci,
besa l'onada la platja a mitjanit.