La màgia de la nit ets tu.
Perquè ets aquí, i et sento.
Amagada en la foscor,
ets tu la llum que brilla.
En aquesta nit tan breu
res no em priva de mirar-te.
I ho faré fins a l'albada,
mentre tingui pols i alè.
No he volgut marxar d'aquí
sense haver-te conegut,
i tastar la mel dels dies
mentre el món es va aturant.
I quan neixi el Sol etern
que tot ho amaga i pren,
em lliuraré feliç al seu eclipsi,
convençut de trobar-te novament.