Mereixes un "t'estimo"
que no pot ser escrit en mots.
Em mancarà prou vida
per poder-te'l dibuixar,
i poc hauré bastit prou fets,
en els meus anys,
per un "t'estimo"
que s'hi acosti.
T'hauré d'estimar, doncs,
en la dosi quotidiana
que el nostre temps permeti,
en els terminis que el destí
ens atorgui, displicent,
i aprofitant la més mínima excusa
per xiuxiuejar-te,
amb la dolçor correcta i oportuna
que avui, i aquí,
senzillament, t'estimo.