Muntanya russa,
la paciència d'anar amunt
i el vertigen de baixada.
Així visc,
enamorat d'aquest camí
que faig al teu costat.
La paciència amb què t'escric
i el vertigen dels teus ulls.
Trajecte endimoniat,
el dels meus versos
cada nit, quan els llegeixes.
I vida breu, muntanya russa,
ja que, efímers,
són teus aquest instant.
I un cop baixes,
cada relectura és diferent.
Muntanya russa
dels meus mots
en els teus ulls.