Nit de somnis congruents
i de veritats ocultes.
Què em vols dir, tu nit,
quan m'interpel·les
tan directament?

Potser la missió de tot plegat
és ensenyar-nos
que res no té sentit.

Potser el sentit de tot plegat
és ensenyar-nos
que no hi ha cap missió.

Sols ens queda, doncs,
la simple observació
de la bellesa.
Un misticisme
estrany i extern,
que neix plorant
de dins a fora.

Res no és. Tot és mirada.
On els ulls són els sentits
i on els sentits són entelèquia.

La percepció de la bellesa,
o com dibuixa aquest meu jo,
a la realitat, una disfressa.