No dubto que m'estimes
perquè sé que tot sovint,
sense adonar-me'n,
m'ajudes a estimar-me.

I no dubto que t'estimo
perquè veig que tot sovint,
sense adonar-te'n,
t'esforces per ser tu.

No estimaria més
algú que s'adaptés
al meu dubtós criteri
de com caldria ser.

Et vaig estimar a tu.
Per tant, molt més t'he d'estimar
com més siguis com ets.

Així t'he d'estimar
i estimar també aquest teu viatge.
Ser feliç si el vols fer amb mi,
i ser feliç si amb algú altre.

Estimar no és posseir.
És el dolç goig de compartir,
el ferm desig de respectar,
la valentia d'admirar.