Voldria demanar-te,
sense fer-ho.
Poder viure de l'aire
i oferir de franc el fruit.

Però no vull
perquè, sovint,
se sol donar per fet
allò que és lliure.

I no vull, no,
que donis mai per fet
allò que escric,
o allò que et dic.

No vull que mai
donis per fet
que així t'estimo,
i que m'esforço.

Ni l'orfebreria
amb la qual et treno els mots
per fer-te'ls tendres,
amables, saborosos.

No em donis mai per fet.
Per això és que has de donar.
I m'hauràs de perdonar
que gosi ser-te tan sincer.