No se'm fon la teva llum
sense estimar-te un altre dia.
Cada gest, fet còmplice,
és un retall de vida que atresoro.
És aquesta bondat la que m'atorgues,
i és encara temps d'acostumar-m'hi.
Massa anys hem estimat sense saber-ne
i, ara que hem après, ens hem trobat.
No té sentit ser ja qui érem.
Ara ens toca ser nosaltres.
Ser qui som, i caminar.
I és caminar amb tu, allò que m'espera,
si és que tu em vols al teu costat.