Cap camí
no és caminat
dues vegades.

Potser el camí
serà el mateix.
Però tu no.

I aquest és el viatge,
salvatge i infinit.

Caminaràs així
pel llarg camí de l'ànima,
fins a la fita extrema
de trobar-te.

No tinguis por
d'oblits intermitents.
És en la pèrdua
que afloren els tresors.

I el tresor
que ha de quedar
no ets tu, ni jo.

D'aquest viatge
no en som els pelegrins.

Som el paisatge.