(Poema a la carta. Petició d'un mecenes)

Oblidar-te?
Saps bé que mai no.
Parèntesi del temps
al curt pas de la paciència.

Oblidar-me?
Seria massa morir viu.
Parèntesi volgut
al dolç caliu del meu record.

I ve la vida (que ens coneix),
i ens apedaça.
Ens fa hereus d'una lliçó:
El que ens porta a retrobar-nos
és no haver marxat del tot.