De tant en tant, em passa
que un mal vent inesperat
aixeca el vell polsim
de vells fantasmes
i els treu a passejar.
Sento el pes feixuc,
sota la ploma,
de paraules insistents.
Creix a l'aire la tenebra,
i en la pell se sent tronar.

Res...

Plouran mots, de la tempesta,
i aquests núvols, passaran.
Faran riu, cap a la platja,
i als teus ulls trobaran mar.