No fem la realitat poruga,
i que el salt quàntic ens atrapi.
És cert, vivim un món confús.
Ni tot és bell, ni tot és nou,
però els nostres ulls són lliures
i la saviesa, un full en blanc.
Per tant, tot serà bell, i serà nou
enfront dels nostres ulls curiosos.
Així ho vull, i així ho demano,
als déus que viuen a dins meu,
mentre espero cada instant
com un infant, que frisa
davant d'un joguet nou.
Així és la meva hora,
el meu minut, el meu segon.
No tindré pas el pas poruc
fins que arribi el meu salt quàntic
i, inexorablement, m'atrapi.