Sentit últim de la vida
Jo, no sóc sols jo.
Sóc molts. I moltes,
sóc una mica tots,
i tots sou jo.
Som.
I som la baula.
Paraula concreta
però infinita.
Trossos d'un tot
que no veiem,
on tu ets jo,
i jo sóc tu.
Passos perduts,
de la vida errant.
La llum que busca
fugir de la foscor.
La foscor és forta,
no li cal res, per ser.
La llum és vida,
i li cal tot, per ser.
A la foscor,
no li cal la llum per ser.
La llum ha de viure
en la foscor.
Tot és fosc.
Però ve la llum.
Som.
I és aquest
el sentit últim
de la vida,
on tu ets jo
i jo sóc tu.
Sóc molts. I moltes,
sóc una mica tots,
i tots sou jo.
Som.
I som la baula.
Paraula concreta
però infinita.
Trossos d'un tot
que no veiem,
on tu ets jo,
i jo sóc tu.
Passos perduts,
de la vida errant.
La llum que busca
fugir de la foscor.
La foscor és forta,
no li cal res, per ser.
La llum és vida,
i li cal tot, per ser.
A la foscor,
no li cal la llum per ser.
La llum ha de viure
en la foscor.
Tot és fosc.
Però ve la llum.
Som.
I és aquest
el sentit últim
de la vida,
on tu ets jo
i jo sóc tu.
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.