Temps dúctil, espai breu,
quan els moments
són pensaments
i, la idea, eterna i greu.
Un instant de lucidesa,
i tot encaixa novament,
el trencaclosques de la ment
cau seduït per la bellesa.
I em trobo sota el cel amb tu,
colgat d'estels errants i de cometes,
tels de núvols, fines vetes
que fan que el cel se senti nu.
Naixerà el petó dins la mirada.
Fill dels llavis, serà meu,
a la llum de la vesprada.