No em queda més força,
ni esperança, ni ja veu.
La lluita d'aquest temps
no és pas la meva.
Quedaran els mots,
estesos, com la roba
acabada de rentar.
És un breu comiat.
Perd tot el sentit
escriure en un món cec.
Els mots són caixes buides
que ja no puc omplir.
Aposto negre sobre blanc
mentre la bola juganera
salta i riu, i va al vermell.
Ho perdo tot. Ho sé.
Però així em guanyo la vida.
Aquí acabaré aquest joc
mentre la sorra del rellotge
encara escuri el temps.
Ha estat un viatge estrany,
corrent sense camí,
on sols he après l'agraïment
per tots els qui, fidels,
heu gosat de venir amb mi.