Una antiga solitud
M'ha fet prou amic,
el pas dels anys,
d'una antiga solitud.
Suficient per descobrir
l'obliqüitat dels meus racons.
I així t'escric,
sense paranys,
ni l'ajut de cap embut.
No tancaré, quan cal obrir,
aquests meus mots fets de petons.
el pas dels anys,
d'una antiga solitud.
Suficient per descobrir
l'obliqüitat dels meus racons.
I així t'escric,
sense paranys,
ni l'ajut de cap embut.
No tancaré, quan cal obrir,
aquests meus mots fets de petons.
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.