Sovint m'he d'aturar
en la bellesa de les coses,
per no morir
abans de morir.
I és aquesta reflexió,
complexament senzilla,
la que em fa etern
sense voler-ho.
No conec ben bé les regles
d'aquest joc infernal
que se'n diu "vida".
Això tampoc no em treu
la joia de jugar-lo
sense mètriques pautades
ni rimes obsoletes.
Avui val més
llegir entre línies
allò que ens diu el temps.
Som bèsties anodines,
una pols que ha tocat Déu.