Bèsties anodines
Sovint m'he d'aturar
en la bellesa de les coses,
per no morir
abans de morir.
I és aquesta reflexió,
complexament senzilla,
la que em fa etern
sense voler-ho.
No conec ben bé les regles
d'aquest joc infernal
que se'n diu "vida".
Això tampoc no em treu
la joia de jugar-lo
sense mètriques pautades
ni rimes obsoletes.
Avui val més
llegir entre línies
allò que ens diu el temps.
Som bèsties anodines,
una pols que ha tocat Déu.
en la bellesa de les coses,
per no morir
abans de morir.
I és aquesta reflexió,
complexament senzilla,
la que em fa etern
sense voler-ho.
No conec ben bé les regles
d'aquest joc infernal
que se'n diu "vida".
Això tampoc no em treu
la joia de jugar-lo
sense mètriques pautades
ni rimes obsoletes.
Avui val més
llegir entre línies
allò que ens diu el temps.
Som bèsties anodines,
una pols que ha tocat Déu.
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.