Escric la nit 
en un blanc pesat, 
i deixo anar les cortines 
que tal vegada 
em van ser els llavis. 
El silenci salvatge 
seu confós i trencat, 
i observa les paraules 
desfilant sense sentit. 
Final dur endurit 
per la bellesa, 
la caòtica absència 
d’un buit tan necessari.