Escric la nit
Escric la nit
en un blanc pesat,
i deixo anar les cortines
que tal vegada
em van ser els llavis.
El silenci salvatge
seu confós i trencat,
i observa les paraules
desfilant sense sentit.
Final dur endurit
per la bellesa,
la caòtica absència
d’un buit tan necessari.
en un blanc pesat,
i deixo anar les cortines
que tal vegada
em van ser els llavis.
El silenci salvatge
seu confós i trencat,
i observa les paraules
desfilant sense sentit.
Final dur endurit
per la bellesa,
la caòtica absència
d’un buit tan necessari.
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.