No sóc res.
També ho sóc tot.
Sóc foscor.
També sóc llum.
Sóc el dia,
i sóc la nit.
Sóc bressol,
també sóc tomba.
Sóc ahir, demà,
i avui.
Sóc la pausa i l'infinit.
Per tant, qui hi ha
que pugui menystenir-me?
Ni tan sols jo
tinc aquest dret.
Qui hi ha
que hagi d'enaltir-me?
Tampoc jo
no ho he de fer.
Sóc tot. I en tant que tot,
no seré res.
Fals equilibri de la vida.
Engany del punt de percepció.
Humilitat traïdora.
Res no és més.
Ni és menys.