Humilitat
No sóc res.
També ho sóc tot.
Sóc foscor.
També sóc llum.
Sóc el dia,
i sóc la nit.
Sóc bressol,
també sóc tomba.
Sóc ahir, demà,
i avui.
Sóc la pausa i l'infinit.
Per tant, qui hi ha
que pugui menystenir-me?
Ni tan sols jo
tinc aquest dret.
Qui hi ha
que hagi d'enaltir-me?
Tampoc jo
no ho he de fer.
Sóc tot. I en tant que tot,
no seré res.
Fals equilibri de la vida.
Engany del punt de percepció.
Humilitat traïdora.
Res no és més.
Ni és menys.
També ho sóc tot.
Sóc foscor.
També sóc llum.
Sóc el dia,
i sóc la nit.
Sóc bressol,
també sóc tomba.
Sóc ahir, demà,
i avui.
Sóc la pausa i l'infinit.
Per tant, qui hi ha
que pugui menystenir-me?
Ni tan sols jo
tinc aquest dret.
Qui hi ha
que hagi d'enaltir-me?
Tampoc jo
no ho he de fer.
Sóc tot. I en tant que tot,
no seré res.
Fals equilibri de la vida.
Engany del punt de percepció.
Humilitat traïdora.
Res no és més.
Ni és menys.
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.