Com ens han cosit la por
Com ens han cosit la por
a les ales i a la pell?
Com ens han tancat així
dins gàbies invisibles?
Dins meu, esquitxo la paret
amb somnis de colors,
i penso en tu, sense treva,
per fer-ho tot menys impossible.
Així aprenc a estimar i a no rendir
les armes del meu cor.
El deixo bategar lliure i aliè a tot,
en els verds prats de l'esperança.
a les ales i a la pell?
Com ens han tancat així
dins gàbies invisibles?
Dins meu, esquitxo la paret
amb somnis de colors,
i penso en tu, sense treva,
per fer-ho tot menys impossible.
Així aprenc a estimar i a no rendir
les armes del meu cor.
El deixo bategar lliure i aliè a tot,
en els verds prats de l'esperança.
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.